El concepte de qualitat de vida en les persones amb discapacitat intel·lectual és una de les temàtiques que es van tractar en el Curs d’atenció a la discapacitat intel·lectual, organitzat pel Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat i la Fundació per a la Investigació i la Docència Maria Angustias Giménez (FIDMAG). Aquestes sessions formatives, que es van dur a terme durant tot el mes de març al centre de Germanes Hospitalàries a Caldes de Malavella, van ser impartides per professionals de la Congregació amb l’objectiu d’actualitzar els coneixements dels cuidadors directes (educadors, infermers, psicòlegs, etc.) dels usuaris del Servei d’atenció a aquest col·lectiu.
El Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat aplica en l’atenció que ofereix als seus usuaris un model de qualitat de vida de vuit dimensions (Schalock i Verdugo, 2002-2003). Aquest concepte es basa en les condicions de vida desitjades per una persona en relació a vuit necessitats fonamentals: el benestar emocional, les relacions interpersonals, el benestar material, el desenvolupament personal, el benestar físic, la capacitat de decidir per un mateix (autodeterminació), la inclusió social i el reconeixement dels drets dels usuaris.
Elisenda Bernatallada, psicòloga del centre, explica que quan es va començar a aplicar aquesta concepció de qualitat de vida al Centre va suposar un canvi molt important en la rutina diària dels professionals: “El fet de tenir en compte i poder garantir aquestes vuit dimensions en el programa individual de cada persona amb discapacitat intel·lectual va comportar la necessitat d’integració i treball coordinat, a més d’una intensa tasca de formació dels cuidadors, els quals havien de creure en aquesta idea per poder aplicar-la”.
Tanmateix, en l’actualitat, el Centre Psicopedagògic Mare de déu de Montserrat té plenament consolidat aquest model assistencial a la discapacitat intel·lectual. En aquest sentit, es duen a terme multitud d’accions per fomentar la capacitat d’elecció dels usuaris segons les seves preferències (la roba que volen posar-se, alimentació, etc.); les relacions amb usuaris del Centre i amb la comunitat (anar a la biblioteca i piscina municipals, al mercat, excursions a la platja, etc.); l’aprenentatge de nous coneixements (utilització dels ordinadors de què disposa la Institució, etc.); l’assumpció de responsabilitats (gestionar els seus diners, tenir cura del gos del Centre, etc.); la presa de consciència dels drets individuals (poder tenir una relació de parella, poder escollir l’estímul sensorial que més els agrada, etc.), entre d’altres.
Cal tenir en compte que aquestes vuit dimensions que contempla el model de qualitat de vida que aplica el Centre estan estretament lligades i, moltes vegades, una sola acció repercuteix en diversos aspectes de la persona. Per exemple, Elisenda Bernatallada explica que el fet de donar diners a l’usuari li permet prendre determinacions per ell mateix (decidir en què vol invertir-los), però també pot repercutir en les seves relacions interpersonals (si se’ls gasta anant al cinema amb un company) o en el seu desenvolupament personal (si es compra un llibre). “El més important de l’atenció que oferim és donar a cadascú les eines necessàries per poder desenvolupar-se tenint en compte les pròpies capacitats. Només així podrem garantir una bona qualitat de vida a la persona amb discapacitat intel·lectual”, conclou la psicòloga.
