L’anticipació dels canvis en el dia a dia de persones amb síndrome de Down poden ajudar-les a tenir tranquil·litat
El Centre Mare de Déu de Montserrat commemora aquest dilluns 21 de març el Dia Mundial de la síndrome de Down, promogut des del 2011 per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar la societat sobre la realitat de les persones amb aquesta discapacitat intel·lectual i perquè els afectats tinguin clar que no estan malalts, només tenen un cromosoma de més. Parlem amb la Sílvia Sáez, responsable de la Unitat Benet Meni 2 del Centre, perquè ens expliqui la seva experiència amb les persones usuàries d’aquest perfil, que estan en etapa adulta amb edats que superen els 45 anys.
La Sílvia destaca la importància que té en persones amb síndrome de Down l’anticipació als canvis en el seu dia a dia, per poder aportar-les tranquil·litat. “Amb persones usuàries d’aquest perfil, de vegades no es té en compte l’impacte que els generen la gestió dels canvis i la modificació de rutines. És important poder transmetre i anticipar els canvis que es duran a terme en l’acompanyament: quan es faran, com funcionaran… Aquesta seguretat de saber com anirà el seu dia a dia ajuda al fet que tinguin tranquil·litat, ja que a vegades tenen dificultat en les transicions”, comenta.
Naturalment, hi ha situacions que forcen aquesta modificació de les rutines. En aquest cas, assenyala la Sílvia, és crucial que l’equip professional posi paraules als fets que es produiran. “La rigidesa i la necessitat de tenir-ho tot controlat és un tret comú de la majoria d’usuaris i usuàries amb síndrome de Down que tenim al Centre. Tot i que cada persona és un món i expressen aquesta característica de maneres diferents. En aquest punt, es necessita un vessant molt educativa per parlar amb elles perquè acabin entenent per què es fa cada canvi en el dia a dia”, assegura.
La Sílvia posa exemple d’aquesta rigidesa en un cas quotidià: “Tenim un usuari no resident, totalment autònom, que ve cada dia al Centre en bicicleta. En aquest cas, si es posa a ploure de manera intensa, li hem de fer entendre que no pot fer servir la bici per tornar a casa perquè es podria fer mal i que ha de tornar en taxi. És un canvi d’idea que li costa de concebre, encara que a fora estigui diluviant, i l’hem de vigilar perquè no s’escapi amb la bicicleta. Això sí, accedeix a tornar en taxi només si aquest pot carregar la seva bici, perquè l’ha de dur sempre amb ell”.
L’arribada de la Covid-19 amb usuaris i usuàries amb síndrome de Down
La Sílvia explica també que la crisi sanitària va suposar un contratemps en el benestar de les persones usuàries. “La pandèmia va suposar una davallada important, ja que moltes de les activitats que mantenien actius els usuaris i usuàries van haver de parar. Quan s’han tornat a dur a terme, algunes persones s’han reactivat, però a algunes altres els ha costat més tornar a entrar en dinàmica. Ha accelerat, de certa manera, el procés d’envelliment, que ja de per si és prematur quan es té la síndrome de Down”, recorda.
