La Fundació Hospitalàries Sant Boi ha acollit aquest 18 de novembre la II Jornada de Treball Social Sanitari de Fundació Hospitalàries Catalunya sota el lema “La intervenció social en salut: alineant mirades, sumant respostes”. La trobada ha reunit professionals de l’àmbit social i sanitari, responsables institucionals i entitats del territori per reflexionar sobre els reptes de l’atenció integrada i comunitària.
La jornada ha posat de manifest una idea compartida per tots els participants: el benestar de les persones no es pot desvincular del seu entorn social, de l’accés a un habitatge digne ni de les oportunitats de participació comunitària. En aquest context, el treball social sanitari esdevé una peça clau per connectar recursos, generar vincles i garantir una atenció centrada en la persona.
Una benvinguda centrada en la integració social i sanitària
L’acte inaugural ha estat conduït per Aurora Amador, coordinadora de la Unitat de Treball Social Sanitari de Fundació Hospitalàries Sant Boi, i ha comptat amb la participació de Sor Margarita Vicente, delegada de la Superiora Provincial de Germanes Hospitalàries; Conchita Peña, directora de la Línia Social de Fundació Hospitalàries Catalunya; Dr. Francisco del Olmo, director corporatiu assistencial i educatiu de Fundació Hospitalàries; i Dr. Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Durant la seva intervenció, Sor Margarita Vicente ha recordat els orígens de la Fundació Nou Camí i la necessitat de donar resposta a les necessitats socials que quedaven fora de l’abast dels dispositius estrictament sanitaris. En aquest sentit, ha defensat que només alineant les mirades dels àmbits social i sanitari es podrà oferir una atenció integrada i de qualitat a la ciutadania.
Per la seva banda, Conchita Peña ha remarcat que les persones amb problemes de salut mental no diferencien entre necessitats socials i sanitàries, perquè formen part d’una mateixa realitat. Segons ha apuntat, una atenció de qualitat només és possible quan la persona ocupa veritablement el centre de la intervenció.
El Dr. Josep Tristany ha posat l’accent en el canvi de paradigma que viu actualment la salut mental. Si dècades enrere la resposta principal davant la complexitat eren els recursos residencials de llarga estada, avui el repte és construir respostes comunitàries. “La salut mental també és la família, l’escola, el barri i l’entorn”, ha afirmat, destacant el paper fonamental dels treballadors socials sanitaris en aquesta transformació.
El Dr. Francisco del Olmo ha volgut agrair la tasca dels professionals presents i ha destacat la importància de generar espais de trobada per compartir coneixement i experiències.
Prof. Francesc Torralba: acollir la vulnerabilitat per potenciar l’autonomia
La conferència inaugural, titulada “Acollir la vulnerabilitat, potenciar l’autonomia”, ha anat a càrrec del Prof. Francesc Torralba, doctor en Filosofia i Teologia, pedagog i professor de la Universitat Ramon Llull, presentat per la Dra. Belén Gías, directora de l’Àrea de Salut Mental del Vallès Oriental de Fundació Hospitalàries Sant Boi.
Torralba ha defensat que l’acollida de la vulnerabilitat és el primer pas per oferir una atenció realment integral. Segons ha explicat, mentre que la tecnologia pot contribuir a reforçar l’autonomia física de les persones, l’autonomia social i econòmica continua depenent, principalment, de factors com l’accés al treball i a l’habitatge. També ha advertit que, malgrat els avenços tecnològics, la dependència excessiva de la tecnologia pot generar noves formes de vulnerabilitat.
La Dra. Belén Gías ha afegit que la vulnerabilitat és present en totes les etapes de la vida, especialment en la infància i en les situacions de dependència associades a l’envelliment. Per això, ha reivindicat la necessitat d’acollir totes les formes de vulnerabilitat, pròpies i alienes, des d’una mirada profundament humana.
El dret a viure en comunitat
La primera taula rodona de la jornada, moderada pel David Juanes, coordinador de l’Àrea de Rehabilitació en Salut Mental de Fundació Hospitalàries Martorell, ha abordat el dret a viure en comunitat i els reptes de la intervenció social i sanitària.
- Fem Comunitat: construint xarxes de suport
Marta Escorigüela, Treballadora Social Sanitària de la Unitat Funcional de Recuperació i Projecte de Vida de la Fundació Hospitalàries Martorell; i la Dra. Clàudia Muñoz, psiquiatra de la mateixa unitat, han presentat el projecte Fem Comunitat, una que treballa per facilitar la vida en comunitat de persones amb problemes de salut mental greus, promovent espais de coneixement compartit entre professionals dels serveis socials, l’atenció primària i la salut mental.
Les ponents han destacat que, després de dos anys d’intervenció, moltes persones aconsegueixen una major estabilitat clínica i millores significatives en les habilitats de la vida diària. Tot i això, persisteixen reptes importants com la soledat, la manca de suport social, les dificultats d’accés a activitats comunitàries o l’estigma encara present en molts entorns. També han subratllat el valor dels tècnics de suport mutu (peer to peer) i la necessitat de treballar sempre des de l’acompanyament i no des de la substitució de les decisions de la persona.
- L’experiència d’Olesa de Montserrat
L’educador social Oriol Hita ha compartit l’experiència desenvolupada des dels Serveis Socials Bàsics d’Olesa de Montserrat per abordar situacions de gran complexitat relacionades amb salut mental, addiccions i vulnerabilitat residencial.
El projecte va néixer arran de les queixes veïnals generades per un grup de persones en situació d’exclusió. Davant els limitats resultats de les actuacions exclusivament policials, es va apostar per un abordatge comunitari, coordinant serveis socials, salut mental, policia i altres agents locals. Entre les iniciatives impulsades, destaca la participació activa d’aquestes persones en accions de millora de l’espai públic, afavorint el seu reconeixement com a membres de la comunitat i promovent una mirada més inclusiva per part de la ciutadania.
- Investigant per planificar millor
Cristina Merencio, treballadora Social Sanitària de la MILLE i de Diversitat Funcional de la Fundació Hospitalàries Sant Boi ha presentat l’estudi sobre la intervenció social en la transformació de la llarga estada desenvolupat conjuntament per professionals de Fundació Hospitalàries Sant Boi, Martorell, Barcelona Nord i la Línia Social Catalunya.
L’objectiu és analitzar els determinants socials que condicionen la reinserció comunitària de les persones ateses a les unitats de mitjana i llarga estada. L’estudi parteix de la idea que l’estabilitat clínica, per si sola, no garanteix una vida autònoma a la comunitat. Aspectes com el suport familiar, la situació residencial o les necessitats d’acompanyament tenen un paper determinant i cal conèixer-los en profunditat per planificar recursos adequats.
- La veu de l’experiència
La taula s’ha completat amb el testimoni de Manel, participant de la Unitat Funcional de Recuperació i Projecte de Vida, que ha aportat una visió vivencial sobre la importància dels suports comunitaris en els processos de recuperació.
Bones pràctiques hospitalàries per caminar cap a la comunitat
La segona taula rodona, moderada per Anna Rafanell, directora tècnica de Fundació Hospitalàries Caldes de Malavella, ha permès conèixer experiències innovadores que tenen com a objectiu reforçar la connexió entre els recursos assistencials i la comunitat.
- Equip Guia: intervenció flexible amb joves
Arantxa Briz, treballadora Social Sanitària de l’Equip Guia de la Fundació Hospitalàries Barcelona i Andrea Simón, terapeuta ocupacional de l’Equip Guia de la Fundació Hospitalàries Barcelona, han presentat l’experiència dels Equips Guia orientats a joves d’entre 12 i 25 anys amb problemes de salut mental o addiccions d’alta complexitat.
El model aposta per una intervenció comunitària intensiva i flexible, adaptada a les necessitats de cada persona. Les trobades es poden dur a terme al domicili, en espais públics o allà on el jove se senti còmode, amb l’objectiu de construir un vincle sòlid i afavorir la seva participació en activitats significatives. Tal com han explicat les ponents, la recuperació no es pot centrar únicament en la simptomatologia, sinó també en la vida quotidiana, l’educació, l’oci i els projectes personals.
- Una nova mirada a l’atenció intermèdia
La Dra. Anna Olivé, Coordinadora d’Hospitalització Àrea d’Atenció Intermèdia. Fundació Hospitalàries Barcelona Nord, i Ivet Ribalta, treballadora social sanitària de l’Àrea, han compartit l’experiència del CAIIB Jordà, un model innovador d’atenció intermèdia integrada que actua com a espai de transició entre l’hospitalització aguda i el retorn a la comunitat.
Les professionals han destacat la importància d’anticipar les dificultats socials des del primer moment de l’ingrés i de treballar de forma coordinada amb els recursos del territori. El model garanteix una resposta ràpida, amb temps d’accés d’unes 48 hores, i posa especial èmfasi en la continuïtat assistencial i la planificació del retorn a l’entorn habitual.
Acompanyar els projectes de vida
Mercè Pérez i Vanessa Marzo, treballadores socials sanitàries del CSMA i CAS de Granollers de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, han presentat una experiència pilot desenvolupada en aquestes unitats basada en grups de suport orientats a l’activació del projecte de vida.
La iniciativa parteix de la constatació que moltes persones experimenten sentiments d’estancament o manca d’activitats significatives, malgrat disposar de seguiment clínic i suport professional. Mitjançant dinàmiques d’autoconeixement, descoberta de l’entorn i acció comunitària, el programa busca ajudar les persones a construir projectes vitals amb sentit, vinculats a interessos culturals, esportius, artístics, espirituals o de voluntariat.
Alta complexitat i inclusió comunitària
La darrera presentació de la taula ha anat a càrrec de Mercedes Pérez i Laura Hernández, treballadora social sanitària i terapeuta ocupacional de la Unitat de Diversitat Funcional de Joves Fundació de la Hospitalàries Martorell que han exposat el treball desenvolupat a la unitat, de recent creació.
Les professionals han descrit l’elevada complexitat clínica i social dels joves atesos, que combinen sovint trastorns de l’espectre autista, discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta greus. En aquest context, el treball amb les famílies, la coordinació amb múltiples recursos i la planificació del futur residencial i comunitari esdevenen aspectes fonamentals. Les ponents han insistit en la necessitat que els recursos s’adaptin a les persones i no a l’inrevés, amb l’objectiu final de facilitar la construcció d’un projecte de vida propi i significatiu.
Durant la pausa, els assistents han pogut compartir experiències i dinar a càrrec del Centre Especial de Treball Menniintegra’t de Fundació Hospitalàries.
Sensellarisme i salut mental: una vulnerabilitat compartida
La sessió de tarda ha abordat la relació entre sensellarisme i salut mental en un Espai Àgora, sota el títol “Sensellarisme i Salut Mental: vulnerabilitat compartida”.
La directora de la Fundació Arrels, Beatriz Fernández, ha presentat la ponència “Viure al carrer: radiografia d’una ciutat sensellar”, on ha exposat la realitat de les persones sense llar i els múltiples factors que intervenen en aquestes situacions d’exclusió. La ponent ha recordat que la manca d’habitatge estable no és només una conseqüència de les dificultats socials o de salut mental, sinó també un factor que les agreuja. La necessitat de reforçar l’accés a l’habitatge, els suports comunitaris i les xarxes d’acompanyament ha emergit com un dels grans reptes compartits.
Posteriorment, l’espai de reflexió i debat moderat per Conchita Peña ha comptat amb la participació de la Dra. Blanca Navarro, directora de l’Àrea de l’Hospitalet de Llobregat de Fundació Hospitalàries Sant Boi; Conxi Cruz, responsable del Programa de Sensellarisme i Emergències Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet; Alejandro Alcántara, treballador social sanitari del Parc Salut Mar; i Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials.
Els participants han coincidit en la necessitat d’impulsar respostes coordinades entre els sistemes sanitari, social i comunitari per donar resposta a situacions de gran vulnerabilitat, posant especial èmfasi en el dret a l’habitatge, la inclusió i l’acompanyament personalitzat.
Cloenda amb mirada de futur
La cloenda institucional de la jornada, sota el títol “Dialogant amb Drets Socials i Inclusió”, ha comptat amb la participació de Marta Masagué, subdirectora general d’Atenció Social i Suport al Món local del Departament de Drets Socials i Inclusió, i Conchita Peña, directora de la Línia Social de Fundació Hospitalàries Catalunya.
La jornada ha finalitzat amb el comiat de Sor María Camino Agós, superiora de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, i de la Dra. Meritxell Centeno, sdirectora de Desenvolupament Estratègic Assistencial i directora de l’Àrea de Salut Mental de Sant Boi, que han agraït la participació dels assistents i han reivindicat la importància de continuar avançant cap a models d’atenció integrats, comunitaris i centrats en les persones.
Agraïment al comitè organitzador
La Fundació Hospitalàries Catalunya vol agrair especialment la implicació del comitè organitzador de la jornada, format per Conchita Peña, Meritxell Ortiz, Aurora Amador, Patricia Alsinella, Marta Dorca, Marta Escorigüela i María José Resina, que han fet possible aquest espai de trobada, aprenentatge i reflexió compartida.
La jornada ha evidenciat que els grans reptes socials i sanitaris del present només es podran afrontar des de la cooperació, la corresponsabilitat i una mirada comunitària compartida. Perquè, tal com s’ha reiterat al llarg de tota la trobada, la salut mental es construeix i es viu en comunitat.
Gràcies a Àltima pel seu suport a la jornada.
Podeu tornar a veure la jornada a través del següent enllaç: https://youtube.com/live/opWJMNGexXU?feature=share




