Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI), ateses actualment pel sistema públic de serveis socials, requereixen, freqüentment, assistència sanitària, ja que bona part d’ells pateix trastorns de conducta (TC). La necessitat d’un canvi de model d’atenció a la discapacitat intel·lectual cap a la integració del sistema sanitari i social va ser la conclusió principal de la jornada ‘Abordatge del TC en persones amb DI i necessitat de suport extens i generalitzat: un repte’, organitzada pel Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat.
En el marc de la jornada, celebrada el 8 de maig i que va comptar amb l’assistència d’uns 180 professionals, es va explicar que un dels problemes de salut més freqüents de les persones amb discapacitat intel·lectual són els trastorns de conducta. Així, gairebé un 40% de les 130 persones amb discapacitat intel·lectual del Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat pateix aquest tipus d’alteracions, que fan necessari un treball conjunt de professionals de l’àmbit sanitari i social.
A fi de donar una resposta adequada a les necessitats dels usuaris, el centre de Caldes va realitzar un esforç de gestió i va apostar per ampliar la seva dotació sanitària. En aquest sentit, el Centre compta amb servei d’Infermeria 24 h i un suport psiquiàtric prestat per l’Hospital Mare de Déu de la Mercè (també de Germanes Hospitalàries).
En l’actualitat, la majoria d’unitats de Catalunya on s’ofereix atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual no disposa de recursos sanitaris suficients que els permeti fer front als problemes de salut que pateixen els usuaris. Per aquest motiu, els han de derivar habitualment a hospitals d’aguts del sistema sanitari.
D’altra banda, a la jornada també es va fer referència a les estratègies que utilitza el Centre Psicopedagògic Mare de Déu de Montserrat per atendre els trastorns de conducta dels seus usuaris. Montse Estarlich, psicòloga responsable de la Unitat de Residència de Profunds del Centre, assenyala que és “bàsic” que el professional apliqui habilitats de comunicació i de relació interpersonal que li permetin entendre allò que l’usuari li vol transmetre a través de la seva conducta i poder-li donar una resposta. “A partir d’atendre les necessitats de l’usuari fent-lo partícip en la seva resolució es podran reduir aquest tipus de trastorns i millorar la qualitat de vida de l’usuari”, afirma.
