Les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) i Discapacitat Intel·lectual (DI) reben poc suport quan superen l’adolescència
El Centre Mare de Déu de Montserrat commemora aquest dissabte 2 d’abril el Dia Mundial de la conscienciació sobre l’Autisme, promogut des del 2007 per l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu de posar en relleu la necessitat de contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) i promoure la seva inclusió en tots els aspectes de la societat. Parlem amb l’Isaac Riera, psicòleg d’una de les unitats residencials del Centre, que ens explica el buit de suport a les persones amb TEA i Discapacitat Intel·lectual (DI) que es troben una vegada arriben a l’edat adulta.
“Les persones que presenten TEA i DI tenen a la seva disposició diversos recursos socials i dispositius en l’àmbit sanitari que els presten suport per al seu desenvolupament durant l’etapa infantil i adolescent. El problema arriba quan aquests usuaris fan el pas cap a l’edat adulta i han de deixar enrere l’escola d’educació especial, abandonant també la seva vinculació amb aquests dispositius. En aquesta etapa reben poc suport, fet que evidencia que hi ha un buit important”, afirma Riera, posant èmfasi en les carències que viu el sector avui en dia. Les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús pretenen donar resposta a aquestes necessitats oferint atenció a aquestes persones quan ja són adultes a través del seu Centre de Caldes de Malavella, que s’ha convertit en referent en l’atenció als casos de discapacitat intel·lectual de gran complexitat.
Riera assenyala els dos grans calaixos de dificultat per als usuaris amb TEA, a partir dels quals es treballa per ajudar els usuaris. “El primer és el de la comunicació i la interacció social. Són persones que presenten dificultats per rebre informació de l’entorn, i és per això que requereixen d’espais afavoridors, amb molts suports visuals i que els ofereixin eines que facilitin aquesta comunicació. La segona gran dificultat fa referència a la rigidesa conductual i la gestió dels canvis en el dia a dia. En aquest cas, hem de generar a les persones d’aquest perfil un entorn molt endreçat i rutinari, que permeti fer una fàcil resolució de les transicions entre activitats”, comenta.
Rutina i un entorn estructurat com a teràpia
Per tal d’oferir a les persones amb TEA i DI aquest context afavoridor, el Centre Mare de Déu de Montserrat fa servir l’anomenat mètode TEACCH, emprat des de fa anys en l’àmbit de l’ensenyament, però que les Germanes Hospitalàries van aplicar de forma pionera a l’entorn residencial a Caldes de Malavella. “Els usuaris d’aquest perfil tenen molts problemes per adaptar-se a nous ambients i el que promou el mètode TEACCH és plantejar l’entorn tenint molt en compte les característiques de les persones amb autisme. Atenem les seves dificultats per gestionar els canvis oferint-los ambients molt rutinaris, endreçats i estructurats, un fet que ajuda a reduir conductes desafiants agreujades per situacions estressants. Pel que fa a les dificultats de comunicació, els brindem entorns molt explicatius amb estímuls sensorials que informin l’usuari en cada moment de què s’espera d’ell, facilitant conductes cada cop mes adaptatives sobre la base del suport conductual positiu”, diu Riera.
El Centre Mare de Déu de Montserrat, des del 2016, va posar en funcionament el programa TEADI per transformar un espai residencial al voltant dels principis de la metodologia TEACCH. Es van reformular diversos ambients del recinte per convertir l’entorn dels usuaris amb TEA i DI en un espai el més informador possible, amb diferents sales on el color és indicatiu de la tasca o dinàmica que s’hi realitzarà, col·locant diversos elements que ho reforcen. Des que es va començar a desenvolupar, les alteracions de conducta van baixar dràsticament, així com la necessitat de dur a terme contencions mecàniques o de dur a terme tractaments farmacològics.
